Pot perdre Obama?

Pot perdre Obama? Sí, i és bastant possible, malgrat el que ens vulguin fer entendre molts media. I és que no ho veig tant clar com ho veuen altres: l' eufòria desfermada donant per fet el que no ho està pot arribar a desconcertar a l' observador imparcial. No perqué confïi a cegues en la victòria del hawaià, sinò perqué quan hom  veu l' altra proposta de govern que s' ofereix als nord- americans, doncs efectivament, n' hi ha per pensar molt sériament en el que podria passar en cas de derrota demòcrata. Ara bé, venint de vuit anys d' Administració Bush Jr. , doncs potser Palin no és mala alternativa, sinó tan sols una continuació vinguda del Nord.

De fet hi han alguns punts que ens fan pensar que, efectivament, Barack Hussein Obama es convertirà en el pròxim president dels EUA. Ara bé, el que podria semblar una "boutade" - que McCain guanyés - no ho és tant si analitzem tota una série d' elements que ens fan pensar que ens podríem trobar enfront una girada de truita política d' inabastable magnitud. Perqué si el candidat republicà guanya, la fractura social que ara per ara ja existeix al país es faria molt més gran, i costaria molt de redreçar la situació: no sembla un home predestinat a unir una comunitat com Eisenhower, sinó més aviat a separar-la.. I aquesta qüestió la sap perfectament Wall Street: el seu candidat natural és republicà, però els homes de negocis admeten en privat que qui sembla més capacitat per a dur la nació en temps de crisi com l' actual és Obama. 

Però tenir el tènue suport de Wall Street no vol dir tenir els suports majoritaris de la població, o com a mínim els que donen els 270 electors presidencials per a assolir la Casa Blanca. Li ho podrien preguntar a Al Gore el 2000, que tenint més vots populars no va obtenir la presidéncia. Perqué aquest és un dels escenaris amb els qual treballen els assessors d' ambdós candidats, el de l' empat técnic, la victòria d' un sobre l' altre per tan sols un o dos compromissaris de diferéncia però guanyant el perdedor en compromissaris.

Això que a ulls d' alguns entusiastes pot fer riure pot passar, i més fàcilment del que hom pensa. Fins i tot el hi ha un altre escenari que posa molt nerviós el quarter d' Obama, i és que el candidat demòcrata s'emporti per golejada les dues costes - cosa ja prevista -, Illinois i algun que altre estat central però que no pugui fer molt més mal als Estats "tradicionals" dels que ells voldrien, quedant escenificada en vots la fractura social en que viu el Estats Units avui en dia: els Estats industrials i urbanites votarien demòcrata, però l' inmensa majoria seguiria votant republicà. 

Àrees poc poblades però amb compromissaris acabarien donant la presidéncia a McCain, mentre que l' elitista missatge demòcrata seguiria sense entrar a l' América Profunda. S' estima que amb un 48% dels vots es pot ser president, i aquest és l' actual maldecap del estrategues del partit de l' ase: que McCain assoleixi aquest percentatge hàbilment repartit per la geografia USA. Tenen motius per desconfiar. Veiem-los. 

El primer factor que molts analistes empren per cridar a la prudéncia és el del vot silenciós, aquell que no diu el seu a les enquestes, o que senzillament menteix. I normalment són fidels votants republicans que - pel que sigui - no confessen la seva condició de seguidors del GOP o Great Old Party, que és el nom històric del partit de l' elefant.

El segon factor és el racial, encara latent als USA: encara cou la derrota de la candidata dels llatins a les primàries, la senadora Clinton. De fet, cou més encara que Obama no l' hagi nomenada per al seu "ticket" electoral com a possible vice-presidenta i hagi preferit l' experiència però també la llengua llarga del senador Biden. Hi han estats on aquest factor quedarà diluït per la massa electoral afroamericana, fidel a Obama. Però en els casos de Florida, Ohio i Nevada les coses no estàn tant definides, i aquesta desconfiança podria passar factura en favor de McCain. 

El tercer punt del qual no ens hem d' oblidar és el del racisme ocult que hi ha a moltes capes de la població nord-americana, encara avui en dia. Aquest fet , ocultat de manera premeditada pels mitjans de comunicació tant nacionals com internacionals durant la campanya, podria explicar el perqué - d' acabar produïnt-se, és clar - de la possible derrota d' Obama. I és que hi han molts d' Estats en que la victòria penja per uns escassos milers de vots, no ens enganyem. Que el resultat final s' assembli al que va aconseguir Ronald Reagan contra Walter Mondale el 1984 és molt difícil, i això és el que en alguns mitjans de comunicació es va extenent. Res més allunyat de la realitat: un "landslide" o "coast to coast" és molt difícil a dia d' avui, per no dir impossible. Els EUA no són els mateixos sociològicament parlant, els valors imperants eren uns altres, i la figura del "President" encara tenia un aura de respecte entre la població. Clinton i Lewinsky encara no havien fet acte d' aparició al Despatx Oval. 

Hi ha un quart factor que podria acabar d' inclinar la balança, i és el fet religiós, tant el jueu com el cristià metodista, molt arrelat als EUA. El "lobby" jueu mira des de sempre amb major simpatia McCain que Obama, no ja pels seus orígens - Obama els té musulmans - sinó per l' empatia que sempre ha demostrat John McCain envers Israel, molt major que la del seu oponent. La qüestió jueva no es notarà en estats grans, on potser l' elit també simpatitzarà amb els demòcrates - cas de Nova York - però sí a llocs on els compromissaris poden anar preuats. 

La qüestiò metodista són figues d' un altre paner, i és que no es discuteix quin partit voten, sinó si aniràn a votar o no. I és que John McCain es va enfrontar a ells durant la campanya electoral del 2000, a les primàries de Carolina del Sud. I els religiosos no varen oblidar durant molt de temps. El fitxatge de Palin va voler remeiar la possible sangonera de vots tradicionalment conservadors que representen aquest col·lectiu. Potser massa tard, o potser a temps, dimecres ho sabrem.

El que és ben cert és que res està decidit, i que tot el que s' està dient en pro d' una abassegadora victòria demòcrata s' hauria de posar, per prudéncia, en quarentena.

Moltes gràcies.