dissabte, 22 de novembre del 2008

Víctimes de gènere, un llarg camí per recòrrer

Dia 25 de novembre és el dia Internacional contra la violència de gènere. És un bon dia per fer un balanç, i no per fer grans declaracions. Gràcies a la web de l' Instituto de la Mujer - http://www.migualdad.es/ - he pogut treure algunes dades interessants. I algunes conclusions.


La primera dada és que hem avançat molt, però no estam tant bé com ens pensem. Si observem la taula, les víctimes de gènere no han baixat de 50 en 10 anys. Això és una mala notícia doncs. La segona és que les víctimes comencen a reflectir el profund canvi migracional que està patint Espanya en el seu conjunt: així com el 1999 tan sols un minso 5% de les dones mortes eren no espanyoles, el 2008 ja són el 50%.
En tercer lloc el que observem és que la tendència al maltractament de les dones és un continu. Les xifres de 1999,2002 i 2006 sobre aquesta qüestió reflexen que mentre el 1999 eren un 5,1% les dones que confessaven haver ser maltractades algun cop a la seva vida, el 2002 el citat índex era del 6,2% i el 2006 havia pujat a un 6,3%. No obstant la mateixa enquesta reflectia que les dones que havien aconseguit "sortir" del maltracte - és a dir, aquelles dones que algun cop havien manifestat la seva condició de maltractades però que en el darrer any ja no ho havien estat - havia pujat del 2,9% el 1999 al 4,2% el 2006.
Hi ha dos elements de l' Observatori de criden l' atenció, i són el del nivell d' estudis de les maltractades i el del seu estat laboral. Fins ara hom havia suposat que les dones maltractades eren, majoritàriament, de nivell cultural baix , sense feina reconeguda i encarregades de la seva casa, com a norma general: res més allunyat de la realitat. Si bé és ben cert que les dones amb estudis elementals són un col·lectiu nombrós dins les dones que havien estat maltractades ( 7,2%), no ho són menys les titulades universitàries ( 6.5%). Com diu l' Informe sobre la Violència de gènere, els estudis no garantitzen un allunyament del maltracte, ni molt menys. 
Ni els estudis, ni la situació laboral, encara que sí és veritat que la dependència econòmica fa que el maltracte pugui donar-se amb més freqüència, ens trobem que el 56,7% de les dones maltractades el 2006 treballaven i eren actives laboralment, mentre que un 43,3% no.
No obstant el mateix estudi remarca que la taxa d' atur és molt més elevada entre les dones que havien dit ser maltractades que les que no. També s' incideix en una qüestió: quan aquestes dones en l' atur que han estat víctimes de maltractament han trobat feina, l' inserció laboral ha actuat com a efecte anul·lador de successius maltractes.
Són aquests i altres factors els que ens haurien de fer  en incidir en unes polítiques socials i laborals destinades a certs sectors de la nostra societat, on molt probablement el maltracte i l' abús siguin moneda corrent - i model a imitar pels fills - per l' indefensió econòmica de les mares. 
Encara que com molt bé diu l' Informe en el seu apartat final, de maltractament de gènere n' hi ha a totes les capes de la nostra societat. És el nostre envit fer d' ell un record. Un mal record.
Moltes gràcies.
bernatjofreibonet@yahoo.es  

57,i que es quedi aquí.


MUJERES MUERTAS POR VIOLENCIA DE GÉNERO A MANOS DE SU PAREJA O EXPAREJA (1),


POR CCAA (NÚMEROS ABSOLUTOS)


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


ANDALUCÍA 13 10 12 10 13 19 9 20 8 9


ARAGÓN 0 0 1 3 2 2 4 1 2 1


ASTURIAS 1 0 2 0 2 0 1 3 2 1


BALEARES 3 1 2 4 4 2 4 3 1 1


CANARIAS 2 5 5 7 6 2 6 4 6 2


CANTABRIA 1 0 0 0 1 2 0 0 2 0


CASTILLA LA MANCHA 5 3 2 0 2 4 2 4 5 2


CASTILLA Y LEÓN 3 3 1 4 4 2 4 3 3 5


CATALUÑA 9 8 7 7 12 11 8 10 10 7


C. VALENCIANA 6 7 9 9 7 9 6 8 10 7


EXTREMADURA 1 1 0 1 1 2 0 1 0 0


GALICIA 2 4 0 3 5 2 1 0 6 3


MADRID 4 17 6 4 5 5 4 5 10 11


MURCIA 1 1 2 0 3 4 2 3 2 4


NAVARRA 1 1 0 1 1 1 2 0 1 1


PAÍS VASCO 1 2 1 1 0 4 3 3 2 2


LA RIOJA 1 0 0 0 2 1 0 0 0 1


CEUTA 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0


MELILLA 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0

TOTAL 54 63 50 54 71 72 57 68 71 57



dijous, 20 de novembre del 2008

Barceló

Deixem la natural tendéncia a l' autoodi que tenim els mallorquins i mallorquines de banda quan un paisà fa una cosa - exemples, a dojo - i admirem l' obra: impressionant!
Quan hom diu d'una persona que és un geni, ho pot dir en sentit pejoratiu o admiratiu. Però senzillament, aquesta pintura és no ja obra d' un geni, sinó d' algú que mostra des de fa temps la seva genialitat quan crea. Originalitat, dinamisme, cromatisme sense caure en el "kitsch"...Una execució ben realitzada i tecnològicament avançada - es creà un material per les estalactites ad hoc que s' enganxàs bé al sostre -que em satisfà com a contribuent.
Ho diu algú que més d' un cop ha mostrat el seu escepticisme quan ha observat la capella de sant Pere a la Seu. I - malgrat que ara quedi molt malament dir-ho - crec fermament que el pintor necessitava molt més el temple que el temple al felanitxer: les cotitzacions ja no eren les mateixes que anys enrere, les galeries no col·locaven els quadres amb la mateixa facilitat... Barceló necessitava un impuls, i efectivament l' obtingué de la mà d' un bisbe certament culte i un auxiliar - Llabrés - no ja culte, sinó cultivat, que no és el mateix. Els qui atacaren amb veheméncia l' actuació realitzada a la Seu compten ara els sucosos beneficis que els deixa l' obra: en un any les visites augmentaren de manera significativa, i la recaptació per "merchandasing" al voltant de la capella, també. No obstant, i mort Llabrés, encara se li té ressentiment al pintor a la Cúria.
Doncs el mateix passarà a Ginebra. Molt probablement. És ben opinable que el cost hagi estat de 20 mil·lions d' euros, cert. Però no és menys cert que tota aquesta intervenciò reactivarà l' interés per l' endormiscada seu de les Nacions Unides a Suïssa - que era en principi on havien d' estar totes les oficines i departaments, si ho volen saber els blogaires: Manhattan va ser una concessió al guanyador - i una injecció de diners a les malmeses arques de dita institució.
D' exemples d'artistes incompresos n' està farcida l' història, i si haguéssim de fer cas dels crítics del moment potser els nostres llibres de text tendrien molt pocs fulls. Vegem un exemple.
Miquel Àngel va ser molt discutit en el seu dia en pintar de vius colors el sòtil de la Capella Palatina o Sixtina. De fet hi hagueren conspiracions per fer desaparéixer part de les pintures a la mort del Papa Juli II - ocorreguda el 1513,un any després de l' inauguració de l'obra -. Per sort no passà res i avui podem admirar els frescos que Buonarroti pintà.
Això, per una banda. per l' altra voldria destacar la poca memòria d' alguns, per no dir paraules gruixades. Però que els que ahir no destinaren gairebé res a Cooperació Internacional clamin avui pel suposat desviament de 500.00 euros dels fons FAD a dita obra és un sarcasme més que considerable.
Primer s' hauria de veure si realment ha estat així, segon si s' han deixat de fer les intervencions previstes en matèria de Cooperació, i tercer - i aquí és on volia anar a parar - si haguessin dit el mateix si el pintor escollit hagués estat l' ultracatòlic Francisco José Gómez de Argüello, fundador del Camino Neocatecumenal. Molt probablement, no haguessin badat boca.
També és evident la memòria selectiva - jo parlaria d' amnésia - dels populars: s' aferren com clau roent al possible escàndol dels fons FAD, però no es feliciten - o feliciten el Govern per la seva intervenció - per la captura de Cheroki, feta en sòl francés però amb l' ajut inestimable de membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l' Estat espanyol. No, això no toca i per tant s' oblida.
És, ben cert, una llàstima. Viure i veure.....
Bernatjofreibonet@yahoo.es

diumenge, 16 de novembre del 2008

Palma. el repte.


Dia 22 de novembre es celebra al Parc Bit l' assemblea fundacional de la nova Associació Socialista de Palma. És una bona notícia, doncs feia falta acabar amb tot els períodes congressuals en que es trobava immers el Partit a Palma, Ciutat com m' agrada dir-li.
I és que cinc mesos de congressos - i els que s' han esmerçat per preparar-los - podrien haver deixat un tant esgotat el PSIB a la capital de Mallorca. Endemés toca començar a treballar, amb il·lusió per Palma, amb un objectiu clar: superar els 11 regidors socialistes que ara són a Cort. Han de ser més, és un objectiu legítim i per això és necessari un enfortiment clar del Partit al lloc on ja viuen més de la meitat dels habitants de l'Illa. La ciutat ha fet un salt important: ja no és aquella tranquil·la capital de províncies on quasi mai passava res. Ara és una urbs moderna i cada cop més gran, amb unes necessitats poblacionals creixents - la taxa de nouvinguts augmenta dia a dia, provocant no pocs  problemes d' integració i socio-laborals - que tan sols un Ajuntament amb unes idees clares però amb recursos suficients pot afrontar dignament.
No obstant serà un procés llarg i difícil, no extint d' alguna estira-i -arronsa  - segur que les haurem de patir, en tot procés de canvi d' organigrama passen aquestes coses - entre Agrupacions. La conversió d' aquestes, fins ara amb poder polític a Agrupacions de Districte obre un horitzó de major implementació o acció al territori, o això es creu. Ara bé, aquesta conversió s' haurà de fer amb generositat, amb esperit d' equip. És del que es tracta, de fer un grup humà més competitiu per assolir majors fites, no de tocar l' estructura perqué sí. Aquest és el repte.
Crec - i aquesta és opinió compartida per més d' un i una - que la reforma de l' Agrupació Socialista de Palma hauria de ser més agosarada. I és que s' hauria de començar a pensar com personalitzar més el tamany d' algunes Agrupacions de Districte de Ciutat per fer-les més operatives, més funcionals, més properes al ciutadà. D' això Pericles en digué la Homomensura, és a dir la construcció de les "polis" gregues a mida de l' home. Altres partits amb llarga tradició a la ciutat - i gran incardinació social, per cert - ja treballen en aquesta direcció, i és que les grans escales mai han estat bones en política, com a norma general. El ciutadà vol contacte i cos a cos, no llunyania. 
Així doncs, pensem-ho:  Ciutat  -  el nostre repte- , bé s' ho val.
Moltes gràcies.
bernatjofreibonet@yahoo.es