Bon dia, cibercompanys

Bones, aquest és el meu nou blog. No hi entenc gaire, de blogs. Ara bé, reconec que són eines que - ben utilitzades - poden ser útils i fascinants. Benvinguts doncs tots, siau benvinguts. No vos preocupeu si no contest cada dia: no estaré mort, no m' hauré esfumat. Senzillament, no tendré temps. I és que de temps va la meva primera ciberreflexió: en tenim gaire, de temps? L 'aprofitam bé? Molts cops crec que no. Que el nostre temps de lleure és malbaratat en foteses - un blog, per exemple, qui em manava fer un blog? - o fent sudokus, l' altre gran tòtem de la modernor. Tinc un conegit que vol fer un hotel on hi hagi una sala específica per a sudokus. Tal com ho sentiu. És impressionant la quantitat de modernor que podem arribar a aglapir - en aquest cas, mal aglapir - com una esponja en virtut del progrés. Des d' un punt de vista professional, l' idea és genial: el màrketing que se' n faria amb l' hotel del Sudoku seria, senzillament, espectacular. Ara bé: cada cosa, al seu lloc, al seu moment. A vegades penso que l' excés de disseny ens fa embeneitir. O perdre el Nord. Conec un hotel de vidre, Les Cols. És, segons els experts, el blanc sobre blanc del disseny. Una passada, diuen. Tots els caps de setmana, la Judith omple els seus pabellons de 250€ la nit, al mig d' un polígon industrial, a Olot. I és de vidre. Malalts de disseny? Potser. Però prefereixo perdre el temps compartint el temps amb tots vosaltres parlant d' Hosteleria dels  Sentits - trufada de disseny, barroca o minimalista zen, tant se val - o Política en majúscules - la meva altra gran passió -  que mirant la televisió. Per cert: perdonau les faltes d' ortografia.