Barça-Madrid

I avui...el "derby" per antonomàsia, l' emoció desbordada fins a límits que ultrapassen l' esportiu. Avui toca veure el Barça- Madrid. És un bon dia per anar al cinema si no us agrada el futbol. O als restaurants, si teniu un cert poder adquisitiu. Com que un ocellet m' ha dit que sempre escric de coses molt serioses, us explicaré una anécdota personal: un dia vaig quedar a sopar amb una al·lota amb qui m' unia una gran relació. Va escollir ella dia, hora i local. Estava buit. Era un dissabte de "derby", era un dissabte de Barça- Madrid. Futbolers els dos, ens vàrem passar el sopar preguntant els camarers el resultat del Camp Nou. Aquella nit hi va haver passió, efectivament, però no de la haviem previst en un principi. La futbolística va poder més.

Aquest petit apunt exemplifica ben clarament el que és la rivalitat que es disputa avui vespre: una cita esportiva on el que acaba primant és la no racionalitat.

Que ho disfruteu, i si esteu sortint amb algú i us agrada el futbol, us recomano donar la nit lliure a la vostra parella. Així us estalviareu diners i males estones si el vostre equip acaba perdent.  

Acompanyo el "post" amb una fotografia del soci del F.C. Barcelona Bernd Schuster, que - malgrat els esforços de la propaganda oficial vol fer creure als més jovenets - sí va jugar al Barça ( 1980-88) i fóu el primer gran migcampista modern que tingué el club. 

La lliura, en caiguda lliure.

Llegeixo al newsletter que cada dia rebo de "Le Monde" que la lliura esterlina està baixant en picat des de fa dos anys. Si hom para atenció al gràfic que acompanyo al "post", la depreciació és de gairebé un 30% en un any i mig: de vorejar i a estones superar un canvi positiu d' una lliura a un euro i mig exactes ara s' ha passat a la gairebé total paritat, un "pound" valia ahir 1.14 euros. Avui potser menys.

No és tant acusat el desgavell amb el dòlar, degut a l' extrema feblesa de l' economia nord-americana. Encara que també hi ha una gran baixada - si bé percentualment semblant a la de l' euro, menor però més brusca - la diferéncia és encara molt gran en termes absoluts ( 1.47 dòlars per lliura ) .

Per les exportacions - 29% de la riquesa nacional - aquesta feblesa de la divisa nacional ha estat realment un fet balsàmic, car fins ara exportar el "made in England" sortia car, molt car. No obstant, les autoritats no respiren una preocupació extrema per aquesta qüestió, que se' n digui: si bé és cert que el déficit nacional encara ha crescut 400 mil·lions de lliures de setembre a octubre ( de 3.500 a 3.900 mil·lions de lliures ) , no ho és menys que comparat amb altres economies de la zona euro, aquest increment pot fer somriure.

David Cameron - líder dels "tories", i per tant aspirant a succeïr Brown el 2010 com a molt tard - ha acusat el màxim responsable del Banc d' Anglaterra de "poc responsable" - això ho llegeixo al "Times" - i de "jugar amb la felicitat de la gent, la poca que li queda". A què es refereix Cameron quan parla de "felicitat de la gent"? Doncs l' oportunista Cameron es refereix a les vacances que qualsevol fill de Londres, Liverpool o Manchester passava a Eïvissa, Menorca o Magalluf sense passar una gran penúria económica, amb un canvi molt favorable. No és el mateix arribar amb 200 lliures per una setmana - hi havia molts que ni això - que amb 200 euros, i encara. A això fa referéncia el conservador.

I és aquí on el tema ja ens toca molt d' aprop: la temporada qui ve pot ser molt llarga a Pollensa, per exemple. Nogensmenys un anglés que vulgui passar unes vacances a ca nostra llogant el que en diuen "a villa" haurà de pagar un 30% més del que li va costar el 2008. I no perqué la casa en qüestió es posi pels núvols, sinó perqué ell serà un 30% més pobre, que és diferent. Per tant, als indrets on es fa feina amb ciutadans britànics es pot anar preveient una ocupació probablement baixa i, sobretot, una baixíssima rendabilitat de la oferta complementària d' aquestes zones.
Atenció doncs als tipus d' interés que vagi posant el Banc d' Anglaterra - d' un 5% al 2% en tres mesos -, que tenen molt més a veure a la nostra economia del que ens podriem imaginar en un principi. Globalització, en diuen.

bernatjofreibonet@yahoo.es

Compañeros de cama, compañeros de riesgos.

Extrañas parejas proporciona la política: mientras ayer nos desayunábamos con la noticia de que el Partido Popular era el único partido que había puesto en manos de la Fiscalía las impresentables palabras de Joan Tardà sobre S.M. el Rey, mañana haremos lo propio con la novedad de que los mismos que se odiaban en público votaron conjuntamente en el Senado para tumbar los Presupuestos Generales del Estado.

Insisto en el hecho: tan sólo horas después de que la portavoz del Partido Popular en el Congreso de los Diputados exigiera la devolución del acta de Tardà, el PP y Esquerra Republicana de Catalunya votan a la par.

Eso sí, después la senadora Alicia Sánchez-Camacho -presidenta del PP de Catalunya y persona en la cual Mariano Rajoy tiene puestas muchas esperanzas - declaraba que "una cosa no tiene nada que ver con la otra". Presionada por el periodista sobre una posible doble moral, la respuesta ha sido demoledora: "escolti, fem el que podem".

Montaigne escribió que el gobierno debe hacerse desde la justicia, y la queja al mismo desde los hechos comprobados. Continuaba el aristócrata francés que si la queja era lo más fundamentada posible, más posibilidades tenía el relator del "cahier" de salir adelante en la denuncia.

Pues parece que los próceres populares y republicanos no leen a los clásicos. O si los leen, que les hacen caso omiso.

Y eso suele ser un riesgo.

bernatjofreibonet@yahoo.es

PSE, siguem activistes

Com segurament sabreu s' està gestant a les Illes el projecte d´activisme del Partit Socialista Europeu (PSE). És una iniciativa que podria aglutinar en un futur proper als més de dos milions de companys i companyes socialistes, socialdemòcrates i laboristes de tota Europa, i ja comença a agafar embranzida a mesura que s´han anat definint els objectius i finalitats del mateix. Recordeu que la única condició és estar afiliat al PSIB, i indicar un correu electrònic de contacte, més un idioma de preferència (anglès o francès). Una vegada fet això se rebreu una clau d´accés per podeu participar en els fòrums i xats on line, i conèixer les activitats que es van desenvolupant, així com presentar les nostres activitats, organitzar-ne de conjuntes i promoure intercanvis o agermanaments entre agrupacions socialistes d´arreu d´Europa.

No cal dir que feu extensiva aquesta iniciativa a altres militants del Partit, que els pugui interessar participar com activistes del PSE, i conèixer les possibilitats que ofereix ser-ne part .

Per obtenir més informació podeu visitar l´espai web de l´activista del PSE.

En definitiva, us animo a apuntar-vos per poder començar a compartir aquesta experiència amb altres companyes i companys socialistes europeus, i endegar una nova forma innovadora de participació i complicitat política. Tot plegat, ens ha de dur a poder expressar les nostres opinions de forma més oberta i participativa sobre polítiques europees i altres qüestions d´actualitat que poden ser d´interès per tot aquell que és i se sent socialista i europeu.

bernatjofreibonet@yahoo.es