La lliura, en caiguda lliure.

Llegeixo al newsletter que cada dia rebo de "Le Monde" que la lliura esterlina està baixant en picat des de fa dos anys. Si hom para atenció al gràfic que acompanyo al "post", la depreciació és de gairebé un 30% en un any i mig: de vorejar i a estones superar un canvi positiu d' una lliura a un euro i mig exactes ara s' ha passat a la gairebé total paritat, un "pound" valia ahir 1.14 euros. Avui potser menys.

No és tant acusat el desgavell amb el dòlar, degut a l' extrema feblesa de l' economia nord-americana. Encara que també hi ha una gran baixada - si bé percentualment semblant a la de l' euro, menor però més brusca - la diferéncia és encara molt gran en termes absoluts ( 1.47 dòlars per lliura ) .

Per les exportacions - 29% de la riquesa nacional - aquesta feblesa de la divisa nacional ha estat realment un fet balsàmic, car fins ara exportar el "made in England" sortia car, molt car. No obstant, les autoritats no respiren una preocupació extrema per aquesta qüestió, que se' n digui: si bé és cert que el déficit nacional encara ha crescut 400 mil·lions de lliures de setembre a octubre ( de 3.500 a 3.900 mil·lions de lliures ) , no ho és menys que comparat amb altres economies de la zona euro, aquest increment pot fer somriure.

David Cameron - líder dels "tories", i per tant aspirant a succeïr Brown el 2010 com a molt tard - ha acusat el màxim responsable del Banc d' Anglaterra de "poc responsable" - això ho llegeixo al "Times" - i de "jugar amb la felicitat de la gent, la poca que li queda". A què es refereix Cameron quan parla de "felicitat de la gent"? Doncs l' oportunista Cameron es refereix a les vacances que qualsevol fill de Londres, Liverpool o Manchester passava a Eïvissa, Menorca o Magalluf sense passar una gran penúria económica, amb un canvi molt favorable. No és el mateix arribar amb 200 lliures per una setmana - hi havia molts que ni això - que amb 200 euros, i encara. A això fa referéncia el conservador.

I és aquí on el tema ja ens toca molt d' aprop: la temporada qui ve pot ser molt llarga a Pollensa, per exemple. Nogensmenys un anglés que vulgui passar unes vacances a ca nostra llogant el que en diuen "a villa" haurà de pagar un 30% més del que li va costar el 2008. I no perqué la casa en qüestió es posi pels núvols, sinó perqué ell serà un 30% més pobre, que és diferent. Per tant, als indrets on es fa feina amb ciutadans britànics es pot anar preveient una ocupació probablement baixa i, sobretot, una baixíssima rendabilitat de la oferta complementària d' aquestes zones.
Atenció doncs als tipus d' interés que vagi posant el Banc d' Anglaterra - d' un 5% al 2% en tres mesos -, que tenen molt més a veure a la nostra economia del que ens podriem imaginar en un principi. Globalització, en diuen.

bernatjofreibonet@yahoo.es