Barça-Madrid

I avui...el "derby" per antonomàsia, l' emoció desbordada fins a límits que ultrapassen l' esportiu. Avui toca veure el Barça- Madrid. És un bon dia per anar al cinema si no us agrada el futbol. O als restaurants, si teniu un cert poder adquisitiu. Com que un ocellet m' ha dit que sempre escric de coses molt serioses, us explicaré una anécdota personal: un dia vaig quedar a sopar amb una al·lota amb qui m' unia una gran relació. Va escollir ella dia, hora i local. Estava buit. Era un dissabte de "derby", era un dissabte de Barça- Madrid. Futbolers els dos, ens vàrem passar el sopar preguntant els camarers el resultat del Camp Nou. Aquella nit hi va haver passió, efectivament, però no de la haviem previst en un principi. La futbolística va poder més.

Aquest petit apunt exemplifica ben clarament el que és la rivalitat que es disputa avui vespre: una cita esportiva on el que acaba primant és la no racionalitat.

Que ho disfruteu, i si esteu sortint amb algú i us agrada el futbol, us recomano donar la nit lliure a la vostra parella. Així us estalviareu diners i males estones si el vostre equip acaba perdent.  

Acompanyo el "post" amb una fotografia del soci del F.C. Barcelona Bernd Schuster, que - malgrat els esforços de la propaganda oficial vol fer creure als més jovenets - sí va jugar al Barça ( 1980-88) i fóu el primer gran migcampista modern que tingué el club.