dimarts, 11 de novembre del 2008

L' hora d' Europa

No sé si els companys en són conscients o no, però les eleccions europees són a la vora, ben a la vora. I aquí no sentim molt de soroll, molt de preparatius, precisament.
Ja em direu que les europees són un tipus d' eleccions on moltes coses es decideixen a fora, que les candidatures donen poc joc car la circumscripció electoral és única a nivell nacional i això impedeix doncs fer una llista "d' aquí".... Que en definitiva les europees són unes eleccions un tant llunyanes i abstractes pel ciutadà, molt més motivat potser per les autonòmiques i encara més per les locals, on sí creu que es juga molts més interessos que a Brussel·les... 
Doncs bé, els socialistes haurien de lluitar contra aquesta falsa creença i absolut mite : a cada legislatura que passa els euro diputats dirimeixen moltes més qüestions que acaben afectant al ciutadà que un diputat autonòmic a hores d' ara . Amb tot el respecte i admiració que pugui tenir pels parlamentaris autonòmics que fan la seva tasca a dia d' avui. Però que ningú s' enfadi: les lleis que decideixen  i aproven aquests estan fetes i adaptades sobre normatives comunitàries. El seu treball - digne treball, alerta - no s' explicaria sense la feina i les decisions d' aquells representants dels diferents partits europeus que es reuneixen dos cops al mes a Estrasburg o a la capital de Bèlgica.  Voldria aclarir que quan hom diu "dos cop al mes" vol dir dos períodes de sessions de 4 dies cadascun més els seus respectius dies de preparació en comissions i delegacions, que això de la Política europea és més difícil del que sembla a primera vista....No és anar a votar el que diu el partit i fer feina de camp, no. És fer feina a nivell ideològic, sectorial i després diplomàtica car no sempre els interessos dels membres d' una mateixa comissió van en el mateix sentit: no opinarà el mateix sobre reglamentació hotelera un diputat belga que un altre d' espanyol, per exemple. I s' hauran de posar d' acord. Vull dir amb això que la feina d' euro diputat ens hauria de merèixer tot el nostre respecte, admiració i per tant hauria de comptar amb tot el nostre reconeixement possible. I reconeixement vol dir feina. 
Per tant demanaria una certa tensió, una certa musculació al PSIB en aquest afer.No per tenir la Comunitat Autònoma, els diferents Consells i els Ajuntaments més importants de les Illes o per haver fet un gran paper a les Eleccions Generals d' enguany hem acabat de fer els deures: manca Europa.
Perquè  Europa, amics i amigues, és tant important - o més - que tot l' aconseguit anteriorment, que evidentment és molt, ningú ho discuteix.
Moltes gràcies
bernatjofreibonet@yahoo.es

dilluns, 10 de novembre del 2008

Droga barata, perill per a tots.


Llegia avui a "El País " un interessant article sobre el món de la droga i l ' efecte que hi ha tingut la crisi financera . Qui ho hauria de dir, que et regalassin els "tripis" per tal de comprar cocaïna. O que en comptes d' àcid i LSD, ara el que es porta és una cosa que es diu "puchero", que no és res més que un conglomerat de quatre drogues sintètiques barates amb gran capacitat additiva.
És doncs, preocupant. En temps d' estretors, rebaixes. Fins i tot els camells han aprés la lliçó. I la Policia està força preocupada pel fet: pel que es veu, ara ven la droga no qualsevol, però el ventall de possibles camells sí que s' ha vist augmentat. I això desencoratja, evidentment. Abans les persones que es dedicaven al negoci tenien un cert pes econòmic, formaven uns grups molt determinats i eren, en definitiva, relativament no bons de controlar però sí se sabia perfectament qui hi havia al darrera del negoci de la droga, tant a ca nostra com a la Península.
Ara, com que la droga s' ha "democratitzat" han sorgit nous càrtels o grups que són ben nous per als Cossos i Forces de Seguretat de l' Estat. Com que la droga sintètica és barata hi pot comerciar relativament tothom qui ho vulgui.
Això comporta també un altre factor de risc: la baixa qualitat de la droga. Cada vegada és menys pura, amb la qual cosa augmenta el risc de la seva mortaldat . Les autoritats sanitàries estan força preocupades: ara ja s' ha fet relativament normal trobar un mort cada cap de setmana per un "pico" a les principals ciutats espanyoles. Aquest és el promig: 35 morts anuals per drogues conegudes comptabilitzades i bastants més per les sintètiques, que no deixen petjada al cos fins que és massa tard. Sense comptar el accidents de trànsit provocats pel consum massiu d' estupefaents, clar: aleshores la xifra assoleix xifres més que preocupants. En temps no tan pretèrits això no passava, ni de bon tros: eren força més les morts per sobredosis de droga massa pura que les que s' esdevenien per la seva excessiva adulteració.
Són temps que no conviden a l' optimisme, i menys quan es sap que Espanya continua sent el portal d' entrada de les grans màfies internacionals del narcotràfic, segons l' Observatori Europeu de les Drogues. És cert que l' efectivitat contra el crim organitzat va creixent, però no és menys cert que dia a dia les tècniques d' aquells que es lucren amb la debilitat dels altres és més gran.  
Pel que es veu s' han acabat les excursions de cotxes esportius de gran cilindrada a Son Banya o Can Tunis ( Barcelona ), per posar un exemple: ara el consumidor tipus de classe alta s' ha refugiat als seus barris, on aconsegueix la coca en uns ambients més recollits, a l' ampar de mirades indiscretes. Ara el consumidor del pols blanc ha baixat de nivell - de fet avui costa la meitat que l' any passat, és a dir 40 grams el gram - i s' addquireix entre dos o tres joves per esnifar-la al final de la festa, ja a altes hores de la matinada: " la coca serveix per arribar decent a casa". M' ha impressionat la frase d' un consumidor habitual d' èxtasi que justificava així la seva compra setmanal de cocaïna.
En fi, que, m' ha cridat l' atenció l' article, i per això us el volia comentar. Malgrat que això no sigui - potser - un dels canals més adequats per fer-ho. Però tan sols volia que reflexionàssiu sobre el tema, moltes vegades oblidat pels polítics en les seves campanyes i - molt pitjor - en els seus programes de Govern.  
Moltes gràcies,
bernatjofreibonet@yahoo.es