Cruel comerç

Llegeixo a l'edició espanyola de Foreign Policy un interessant article sobre el fàrmacs que es solen vendre per Internet. El primer que voldria dir és que tots o gairebé tots els polítics mallorquins haurien de llegir una o dues revistes d' anàlisi política internacional, bé fos la citada FP, The Economist o, en el cas dels polítics francòfons, la completa edició de cap de setmana de Le Monde. Hi sortiríem guanyant tots, car llegint el que passa al món es podrien relativitzar millor els problemes casolans. La mundologia hauria de ser un requisit indispensable pels aspirants a polítics illencs, i no un bé preuat com fins ara.

Com deia, a l' escrit elaborat per Roger Bate se' ns presenten els diferents tipus de fets delictius que s' amaguen al darrere d' aquests correus massius que molt probablement heu hagut d' esborrar del vostre ordinador més d' un cop. Perquè parlem de fets delictius. Intoxicar el cos d' altri deliberadament tot traient-ne un profit és un delicte perseguit per les lleis internacionals.

El fenomen no és una simple molèstia cibernètica: es calcula que el 30% dels medicaments que es vénen a certes zones d' Àsia, Àfrica i Llatinoamérica són burdes còpies, són il·legals. Per tant les xifres del frau són, a la vegada, demolidores: es preveu que el 2010 la producció mundial pugi a uns 53.000 milions d' euros, un augment del 90% des del 2005.

Un problema tan sols tercerdumndista, se' m raonarà. Res que afecti la molt civilitzada Europa. Ans al contrari: el 2006 la Comissió Europea informà que els agents de duanes havien interceptat 2,7 milions de fàrmacs pirates a les fronteres de l' Unió Europea, tot significant un augment del 387% respecte l'any anterior.

Fins fa relativament poc el productes imitats eren vasodilatadors contra la disfunció erèctil, com a norma general. Però en els darrers anys les alarmes s' han disparat en comprovar que els falsificadors ja comercialitzen productes contra càncer, infermetats com la sida o cardiovasculars, provocant fins un milió de morts anuals. Tan sols el darrer any moriren 95 ciutadans nord-americans per ingesta d' heparina adulterada provinent del mercat negre xinés.

Són els dos gegants asiàtics - l'India i la Xina - els qui fabriquen els fàrmacs de la mort, com se'ls anomena. Arriben a Anglaterra i Canadà via Dubai - el gran transfer de les economies emergents índico-pacífiques - on es re envasen i es posen al mercat via Internet. Segons l' OMS es calcula que la meitat d' aquests productes no superaria les proves per comprovar els agents actius del fàrmac, vitals per al bon funcionament d' aquest.

El més preocupant de tot plegat és que les víctimes d' aquest macabre negoci són, com gairebé sempre, els països del Tercer Món, on les corrupteles polítiques i els pocs medis policials fan la resta en la proliferació d' aquest frau contra la salut.

Ara bé, la pregunta que em ve al cap després de llegir tot l' article és si aquest atemptat massiu contra l' Humanitat tindria lloc si els governs o les instàncies supranacionals - ONU, UNESCO, UE - no col·laboressin amb els laboratoris tot venent els seus productes catalogats com a bàsics a un preu polític. O el que és el mateix, si els diferents Executius no subvencionassin els laboratoris per vendrer-los aquests medicaments a un preu raonable, com es comença a fer en països com Brasil o la pròpia India.

És un motiu de reflexió molt més important que la possibilitat de si s' avancen les eleccions a les Illes o no . Perquè en un món globalitzat com el nostre cada vegada ens hauria d' importar més el que passi més enllà de la Dragonera que no el que ens està important aquí ara, la veritat. Encara que no deixi de tenir la seva importància. Però ningú hi perdrà la vida, que sàpiga. Com a màxim un parell de kilograms i el poder. Res més.

Moltes gràcies.

bernatjofreibonet@yahoo.es