Assassins

No hi han més paraules. No cap d' altra. Un home que vivia al i pel seu país, ja en una més que provecta edat. Basquista, per més inri . Creador de riquesa i emprenedor: no havia fugit cap a terres més segures, tal com li havien suggerit els seus companys de patronal. Tampoc era un baluart de Neguri i el seu patriciat. Ans al contrari: havia creat una empresa amb la força del seu treball, no del seu llinatge.

Ja no són gudaris - dubto que ho haguessin estat mai, però bé - : ara són assassins a sou. Des de l'enginyer Ryan fins avui, molts han estat les víctimes del teixit empresarial vasc a mans d' aquells que es diuen patriotes. Desgraciadament,han deixat un estol de sang i desolació sempre que han disparat, sempre que han atemptat. I normalment les seves víctimes han estat persones força indefenses, que l' únic que volien era treballar a Euskadi.

Aquest capvespre penso en Ernest Lluch i en el seu amor i passiò per la terra on sempre es podia veure un matís diferent de verd...

Més val deixar-ho aquí. Vaig trist - molt trist - a dormir. Enrabiat, melangiós i trist.

Demà serà un altre dia.