Miro divertit les cuites de la parella de psicòlegs parlant de l' ambient sexual del seus fills. Observo els vestits esguinçats de l' escandalitzada mare "progre" quan se n' enteren que el seu fill ha anat a una festa amb amics i s' han dedicat a fer felacions a les seves companyes de classe, quin escàndol....
Això em fa reflexionar no sobre el sexe a l' adolescéncia - cadascú ha viscut la seva - , sinó de la doble moral que molts pares fan servir amb els seus descendents. Molts no se'n recorden de la seva pròpia joventut, i estableixen una doble moral força paradoxal pels seus tenint en compte la seva época de "hippies" o rebels universitaris.
Que no parlem massa amb la nostra joventut és un fet. Estem més estona al facebook o connectats a internet pel mòbil que interessant-mos pel món que ens envolta. De fet el món de les xarxes socials és força fictici: et relaciones amb la mateixa gent, potser amb antics amics d' escola....però amistats, amistats, no en sols fer gaires. Pots refermar les existents, si vols. Però no és un lloc on fer-ne. I que la nostra canalla també està massa estona amb les seves pròpies ciber eines - Twitter, Myspace i, sobretot,Tuenti - tampoc ajuda a la relació paterno filial. No obstant, pitjor és Second Life, si ho analitzem bé: un món irreal on hom s' inventa un personatge, un avatar.
I oblidem els nostres, els que tenim més aprop. Des de la família fins als negocis: conec un professional del món del turisme que ha deixat tota promoció per agència tradicional i fa tota la seva propaganda per xarxes socials i Google, els autèntics amos de la Xarxa. Per tant ja no va a cap fira com a professional, sinó com a simple convidat. I s' estalvia tots els caríssims "stands" de FITUR o la WTM de Londres.
És tant bona aquesta ciber isolació? No exactament. Aquest empresari va amb el pas dels temps, cert. Però a la vegada es va tancant portes amb els seus possibles socis territorials, els qui trepitgen realment el carrer. I el progressiu divorci del territori no és massa bo per a qualsevol companyia. Ho saben molt bé a segons quines grans empreses del sector turístic balear...
Com els molts pares i mares que més pendents de la Blackberry, l' HTC o l' Iphone amb accés a Facebook, se n' adonen un bon dia que el seu fill ja utilitza preservatius i comença a volar sol. I és un drama.
Entrades
2 comentaris:
No sé ben bé si els responsables de que no hi hagi diáleg entre alguns pares/mares i els seus fills/es adolescents és l'iphone o la blackberry o les xarxes socials. Tu creus que si? Jo no.
Fa anys que aquest diàleg és dificil, de fet crec que sempre ho ha estat i tenc la sensació que és així perquè ambdues parts ens sentim incòmodes quan parlam plegats. Ells/es pensen que ho saben tot i no volen escoltar-nos i nosaltres pensam que tanmateix ja els hem inculcat els valors en l'educació que els hem donat. Però les raons no són, segons la meva opinió, les que tu dones.
Benvolgut Antoni: no volia carregar pas les culpes de la creixent rasa entre pares i fills per el fenòmen TIC. Certament hi han altres causesque podrien explicar molt millor el fet, però el que volia assenyalar és que l' abús de les primeres per les dues parts - no només per l' infant - eixampla la separació. No ho dic tan sols jo, gent com Francis Pisani o el psicòleg del Toro - cap del gabinet en psicologia infantil Galton, a Barcelona - apunten en aquesta direcció.
Publica un comentari a l'entrada